Dimecres passat vam
anar a la sempre enganyosa cara nord de Montserrat. Vam fer una de
tantes clàssiques que encara tinc a la llista de pendents.
La via va seguint,
en gairebé tot el recorregut, boniques i franques fissures que ens
permetran la protecció. Es nota que és una clàssica ja que està bastant sobada.
Vam aprofitar per
fer la bonica fissura de la Circ Cric, molt recomanable. Vam rapelar
de la reunió de dos burins que hi ha un cop acabada la fissura, per sortir al cim per la Mas Brullet.
Des
d'allà es té una vista privilegiada de la mítica fissura del
penúltim llarg de la Mas Brullet.
Tot i que la via
està una mica patinosa en general i l'equipament fix
és molt vellet, ens ho vam passar molt bé, una
via ben bonica i del tot recomanable!
1 comentari:
Quina il·lusió que ens fa!
Publica un comentari a l'entrada