dijous, 28 de febrer de 2008

Route 66

Joshua Tree, molt mes tranquil que ara fa tres mesos quan hi vam estar amb en Morfu, em va tornar a recordar que encara s'han d'anar carregant les piles. Vaig fer una miqueta de bulder amb massa vent i finalment vaig continuar al viatge, aquest cop cap a l'est en direccio a Flagstaff, Arizona. Aquest va ser el petit tram que vaig fer de la mitica Route 66 o "The Mother Road" que unia Chicago amb Los Angeles abans de l'existencia de les carreteres interestatals, portant aixi la majoria dels immigrants que anaven cap a l'oest durant els anys 30-60.

L'arribada a Flagstaff va ser tota una sorpresa per a mi, ignorant com soc, resulta que esta a uns 2.300 metres d'alsada i... encara que jo no ho vulgui ara es hivern; aixo vol dir que estava tot nevat. Com sempre escapant del fred vaig fer una rapida visita a Sedona, poble super turistic amb uns paisatges realment bonics. Vaig anar a prendre vistes per a futures escalades quan les temperatures siguin mes agradables. No s'em va acudir res mes que tornar a Flagstaff a passar la nit i... aixo ja no tenia que ser tanta sorpresa... em vaig llevar que estava nevant i en el meu intent per anar al sud, buscant la caloreta de Phoenix i Tucson, casi em quedo encallat a l'autopista amb la nevada que feia, sort que la chevy es molta CHEVY!!!!!

HIGHWAY 1

Primera etapa de la nova aventura americana: Highway 1. L'objectiu era recorrer la California State Route 1 desde San Francisco fins a Los Angeles. La carretera resegueix la costa i practicament no es separa d'ella. Vaig fer algunes parades estrategiques, la primera d'elles a Santa Cruz, a veure si s'em encomenava l'energia d'en Chris Sharma fent una mica de bulder a Castle Rock; pero precisament alla vaig veure que aquests dos mesos sense tocar la roca... m'han deixat les piles sota zero!!
Tot passant el Big Sur, amb una boira que encara ho feia tot mes dramatic, vaig fer una parada obligada al Andrew Molera State Park, tot i que va ser just per la foto, aqui les milles no s'acaben mai!! Despres vaig treure el cap a Santa Barbara i Ventura, on vaig poder disfrutar del freakisme california en la seva maxima expressio.
Finalment L.A. una Concrete Jungle total!!! Volia arribar a Newport Beach pero a Santa Monica vaig perdre la Highway 1 i... un cop dins Los Angeles, les feines van ser sortir-ne!! Finalment vaig desistir en les meves intencions d'arribar a Newport Beach, en treure el cap a Beverly Hills... en fi, que vaig anar fent cami cap a Joshua Tree a passar la nit per continuar amb la Route 66.
Mes fotos a: http://picasaweb.google.es/vilaplain/Highway1

divendres, 15 de febrer de 2008

Backcountry skiing in Yosemite Park

Finalment em vaig deixar enredar per en Gregor, ell estava molt il.lusionat amb la idea d'anar a fer una excurcio amb esquis de muntanya al Yosemite National Park. Tenia un projecte de ja feia temps, anar a passar una nit al Ostrander Lake, on hi ha un petit refugi. Segon el llibre es necessita un dia per arribar-hi i amb el permis de la Kasia nomes tenim dues nits per anar fins a Yosemite fer l'excurcio i tornar. Aixi que el dimarts a les 6 del mati ja estem carregant el cotxe i fent cami cap al parc nacional de Yosemite. Un cop alla i despres de demanar el permis per fer el que en diuen "wilderness"(que es basicament quedar-se a dormir dins el parc en zones mes o menys remotes), comencem la suada amb unes motxilles que deu ni dor!! Per sort portem una tenda ja que no tenim temps d'arribar al refugi i hem de fer nit a mig cami; la nit no es gaire freda i podem fer el sopar tranquilament. L'endema arribem al refugi i fem el ronso pels voltants del llac.


La nit es presenta mooolt sorollosa ja que una de les dones que dorm al refugi fa uns rocs brutals; l'endema al mati rep el nom de "snoring bitch" per part d'un Gregor mes que molest. La tornada, amb els seus petits descensos de poc desnivell, es fa mes entretinguda tot i que arribar al cotxe acaba sent mes que pesat. Pero estem molt contents!! hem aconseguit arribar al Ostrander Lake, jo mes que felis perque el genoll no s'ha desmontat i he reviscut sensacions que feia molts anys que no sentia. Com a recompensa de tot plegat... un "bon" apat a l'americana!!!!!


diumenge, 10 de febrer de 2008

Nice Saturday in Frisco

El dissabte passat es va presentar amb un temps perfecte per a una altre turistada a San Francisco. Una passejada per Presido Park amb sobredosis de Golden Gate i una bona estona gaudint de l'aire del Pacific i l'activitat a Ocen Beach.
Per acabar un dissabte Yanki no podia faltar una volta pel REI, que ve a ser el Decathlon dels EU. Amb unes ofertes per caure de cul!! em vaig firar uns peus de gat Mad Rock per 9$; i ja han comensat a rebaixar del material de neu... em sembla que m'en vaig a Berkeley a veure que tenen!!




Mes fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain/NiceSaturdayInFrisco/photo#5165446639682154722

America Central

Els dos mesos a America Central ja s'han acabat, torno a estar altre cop a San Francisco, preparant la propera dosis de fisures.
El primer mes el vaig passar entre Costa Rica i Panama. De fet a Panama nomes vaig estar a Bocas del Toro, un grup d'illes tropicals al Nord Oest del pais, un lloc molt bonic i tranquil: platges amb cocoteres, esculls coralins, aigua cristalina i un regust caribeny. Amb les onades no vam estar massa de sort... ja que mai van passar d'un metre.
A Costa Rica tampoc vaig estar de sort amb les onades... ... gairebe sempre amb vents onshore i pocs dies onades mes grans d'un metre. Vaig voltar per la Peninsula Nicoya amb un cotxe llogat conjuntamnet amb tres alemanys i tambe vaig estar a Puerto Viejo. Aquestes zones estan molt explotades i hi ha molts negocis de nord americans i europeus, i si: gringos per totarreu!!!

Un cop a Nicaragua la cosa va canviar, les histories i "llegendes" d'una zona de costa amb vents offshore tot el dia i onatge consisten, van resultar ser certes, i tan desitjava aixo que m'hi vaig quedar tot un mes!! Guasacate, mes ben coneguda com Playa Popoyo va resultar ser el paradis tan buscat. Al Sud Oest de la costa de Nicaragua, rep els vents de la costa Est que el grandios Lago de Nicaragua deixa passar. Dels 28 dies que hi vaig estar cada dia offshore!!!! i onades de com a minim un metre, amb alguns "swells" de fins a 2,5 metres. Un bon stage!!!! El poc que vaig veure de Nicaragua em va resultar mes autentic que el vei Costa Rica.

Podeu veure totes les fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain

Slackline a Popoyo


Pescadors a Playa Popoyo


Granada