dijous, 25 d’abril del 2013

VIA DEL SEITAN 200m 7a+/b (6b+ obl.) - Roca dels Collars

Escalant el curiós tercer llarg.
Des que en Tersa i en Roger van obrir la via, que tenia moltes ganes d'anar-hi. Les vies que he fet a la Roca dels Collars sempre m'han agradat molt: plaques amb una roca molt bona que ens regala petites reglets combinades amb alguns forats de tant en tant. En Santi no va dubtar ni un moment en acceptar la meva proposta.
Sensacional segon llarg.
Pensava que ja feia tard, que la calor ja no ens deixaria escalar en aquestes cares Sud, però amb les temperatures suaus i el vent fred del diumenge passat, vam poder gaudir d'aquesta bonica via en un ambient perfecte.
En Santi comença el llarg motiu de la via.
Via molt guapa i variada; meravelloses plaques on caldrà aguditzar la imaginació i bavaresa de pel·lícula!! En tots els llargs caldrà escalar i buscar-se la vida per a poder-nos protegir, potser més obligada del que marca la ressenya. Línia molt ben aconseguida amb algun llarg sorprenent.
El segon llarg el vaig trobar molt guapo amb una roca genial, un gaudir de l'escalada de placa. Escalant el tercer m'ho vaig passar pipa!!! molt divertit!!! escalada tècnica i de navegar, equilibris i moviment yòguics; alguns de moooolta envergadura, en aquest i d'altres llargs.
Tong tong... ...
Pel que fa a la bavaresa... sort que es veu l'altre cantó de la llastra un cop arribes a la reunió!!!! Una altre regal de la mare natura.
mmmm mmmm ...
Com a curiositat, ens va passar una d'aquelles coses que sempre algú ens ha dit, “si a un col·lega d'un amic meu se l'hi va desxapar una cinta... ... bla bla bla...”. Doncs aquest cop ens va passar a nosaltres, la cinta de la express surt del mosquetó amb el moviment de la corda, sort que en Santi ja havia xapat un parabolt i una tasconet... d'aquells de cocu...
???!!¿¿¿???
Via molt recomanable, que encara necessita una mica de neteja. Enhorabona als aperturistes!!! Trobareu més informació al blog d'en Ganxets.

dissabte, 20 d’abril del 2013

FLIP MATINAL 200m (6a-A1) - Paret dels Diables

Començant la via, es pot veure tota la línia que seguirem.
Continuant amb les clàssiques... aquest cop a la cara Nord de Montserrat. Ens trobem en Tersa en Ximenis i jo, aquesta ja l'he fet... ai! aquesta ja l'he fet jo... aquesta... aquella... i ves per on la Flip no l'havia fet cap dels tres i jo la tenia fotocopiada i guardada amb les vies pendents.
Escalant el finet i delicat tercer llarg.
Línia més que evident que escala els fins però visibles diedres de la part dreta de la paret de Diables. La via esta força equipada tot i que cal dur tascons i friends fins al 2 o 3 de Camalot. Alguns dels burils i pitons estan moooolt vells, però com que en els trams que els trobem n'hi ha tants... molt no es pateix.
Escalant el quart llarg, aquí comencen els bonics diedres.

La via s'ha escalat en lliure, segons piada del caranorte. Sense anar-hi amb aquesta intenció, nosaltres ho vam provar una mica sense èxit. El tercer llarg es molt finet i té força trams de roca delicada, hi ha burils molt deteriorats però... n'hi ha un munt; llarg molt guapo de placa tècnica (amb alguns A0 al final... ..). El quart llarg comença amb un muret un xic desplomat també amb roca no massa bona... no ens va sortir en lliure.
mmmm "quin da mas"
Als llargs dels diedres la roca és molt millor, i es gaudeix de l'ambient d'aquesta bonica paret. Vam empalmar els dos últims llargs, així s'evita la reunió amb menys burils perquè a les altres.. ... n'hi ha un munt!!
Cinquè llarg, roca excel·lent.
Des del plàtan de diables ens acompanyen uns mestres montserratins que, incansables, segueixen gaudint d'aquest paratge que tant ens enamora:

divendres, 19 d’abril del 2013

JE'LETRUVÉ 315m 7c? (6b+ Obl.) - Paret de la Cascada

El sol ja comença a escalfar la paret... ...
Segurament no varem escollir el millor dia per anar a aquesta paret, el passat dimarts gairebé no hi va haver ni un sol núvol en tot el dia; vàrem poder comprovar que en aquesta època de l'any el sol toca a la paret fins passades les cinc de la tarda... ... varem patir una rostida considerable...
Recuperant el sisè llarg.
Via guapa que escala un pany de paret amb ambient des del primer llarg. Des de peu de via no em donava la sensació, però mentre vas escalant et vas adonant de la magnitud de la paret i la timba que va adquirint.
Espectacular setè llarg, quin gaudir!!
La veritat és que m'esperava una roca de molt bona qualitat i en aquest sentit em va decepcionar una mica, gairebé mitja via té un polsim una mica molest i en força trams la roca no es tant compacte com em pensava. També s'ha de dir que la roca és del tot especial i que a partir de mitja via el polsim desapareix i hi ha trams de roca molt compacta adherent i espectacular, especialment al setè llarg que recorre una placa, amb flanqueig inclòs, on escalarem per tota la gama de bròquils i coliflors de calcari rogenc: molt guapo!!
Des del cim, boniques vistes del Pantà d'Oliana.
La via esta pràcticament equipada amb parabolts; els llargs de setè estan molt ben equipats i els de sisè.... caldrà escalar i/o completar l'equipament al gust. Nosaltres vam utilitzar micros i friends fins al camalot del 2.
La paret dels sostres treu el cap sobre el pantà.
Enhorabona als aperturistes per el bon ull i la feina feta, una bona labor de neteja; ah! i també pel valor de pujar per aquesta roca tan peculiar. Una escalada del tot recomanable!!

dilluns, 15 d’abril del 2013

CLÀSSIQUES MONTREBEIANES

Última reunió del Gran Diedre d'Audoubert.
Un magnífic temps ens deixa gaudir d'allò més a la Paret de Catalunya de Montrebei. Amb l'Ignasi hi passem el cap de setmana per fer-hi un parell de clàssiques, ben diferent entre elles i que reuneixen l'essència de l'escalada tradicional montrebeiana.
Als llargs centrals.
El dissabte varem fer el Gran Diedre d'Audoubert, via sense pèrdua que ressegueix un marcadíssim diedre de baix a dalt. Roca bona en general amb trams puntuals on cal anar en compte, també hi trobarem vegetació de tant en tant. 
Hi ha qui s'ho sap prendre amb filosofia... ...
Bonica via, amb un parell de llargs ben interessant: la xemeneia/offwidth, que sort n'hi ha dels dos burils i els dos claus; i l'últim llarg que escala una fissura primer desplomada i després vertical amb un bon ambient!!
L'Ignasi després del bonic flanqueig de la Paul-Laueza.
El diumenge canviem totalment d'estil per escalar les boniques i obligades plaques de la Caos Rampant. Roca magnífica i escalada tècnica on els peus han de donar la talla!!!!
mmmm roca de qualitat!!!

CURSOS D'ESCALADA EN ROCA DURANT EL MES DE MAIG - UEVic


Com cada any la Unió Excursionista de Vic organitza els cursos d'escalada en roca durant el mes de Maig. Es realitzaran cursos de nivell 1 per iniciar-se a l'escalada, a partir de itineraris equipats d'un llarg. També es realitzaran cursos de nivell 2 per a introduir-se a l'escalada de vies de varis llargs.
Trobareu tota la informació en els enllaços següents:




 

dijous, 4 d’abril del 2013

DIRECTA SAGITARIO 200m 6c - Plecs de Llibre

Els Torrent del Migdia vigilat per la Cajoleta, Plecs de Llibre i el Montgròs.
Montserrat és la zona de paret que tinc més a l'abast però la que menys he visitat, especialment el vesant Sud. La proposta de la Laia va ser molt encertada: Plecs de Llibre, aquest màgic racó que no havia visitat mai.
El primer llarg comença just al darrera d'una alzina.
De fet tenia la ressenya impresa de feia molts anys, sempre havia volgut fer la Directa Sagitario, una línia que travessa un mar de roca tant compacte m'atreia molt.
La Laia arribant a la primera reunió.
La via està equipada amb els burils originals, tret d'algun spit. Cal portar alguna plaqueta recuperable i un cable finet és aconsellable ja que algun buril té filferros vells i no es pot posar la plaqueta. Les reunions sempre tenen 4 o 5 burils en bon estat, els de les tirades estan prou bé... ...
Un exercici constant: buscar el següent buril!!
La via va buscant les poques debilitats de la part central del mur Est del Plec de Llibre Superior; aturant-se en les balmes, oferint així reunions còmodes en general.
Magnífic cinquè llarg on faran falta mooooltes express.
Tot i que em va agradar molt escalar la via, val a dir que no la vaig trobar tant bona com esperava. L'ambient, la roca, l'equipament... em van fer gaudir de l'activitat; però l'escalada en sí, on les dificultats son concentrades, trenquen una mica amb el que podria fer una magnífica escalada de continuïtat. Dit això segueix essent una via bonica i recomanable.
L'esvelt perfil del Plec de Llibre Superior ens acompanya durant la baixada, al igual que ens va acompanyar la pluja mentre localitzàvem el ràpel; llavors ens va deixar arribar al cotxe tranquil·lament, arrodonint així un bonic dia a la muntanya màgica.