dissabte, 17 d’agost del 2013

CONTRAFUERTE DEL AMEL DE PABLO - Circo de Gredos


Després d'un magnífic sopar al refugi Elola, amb l'agradable companyia d'en Joaquín, Bolo i tot el personal, passem la nit a un dels molts bivacs que hi ha per la zona. Ens llevem amb el cel ennuvolat i boires movent-se amunt i avall.
El nostre objectiu, l'Ameal de Pablo està completament tapat pels núvols així que fem un canvi de plans. En Joaquín ens recomana pujar fins al contrafort de l'Ameal on hi ha algunes vies d'un llarg que combinen algun parabolt amb l'autoprotecció.
El contrafort es salva pels pels de les boires.
Actualment hi ha quatre vies en aquest sector però, els nostres amics ja van estar mirant i provant algunes de les futures línies. De fet en Joaquín va obrir un bonica fissura a la dreta del sector, tan sols amb l'ajuda dels friends.
En Bolo escalant una bonica fissura que rondarà el 6b+, uns 40 metres!!!
Les vies estan una mica brutes en algun punt, ja que molt poca gent escala en aquesta zona. És una llàstima ja que les vies que vam escalar són molt bones. La roca també em va agradar molt, compacte amb ocasionals regletes que donen molt de joc a les vies.
En Bolo superant la fissura desplomada a la zona final de la via.
Vaig poder provar la via més difícil del sector, que rondarà el 7b+, i em va semblar boníssima!! Comença per una placa amb petites regletes i una fina fissura, que ens servirà per protegir-nos amb peces petites així com per progressar. Llavors ens trobarem amb dues seccions de bloc protegides amb parabolts; passos molt tècnics que ratllen la verticalitat. Acaba amb una un tram obligat fins a col·locar un alien boníssim.
Tot i que en Joaquín amb va cantar tots els passos i les peces, vaig caure unes quantes vegades. La via em va agradar molt, tant l'escalada com l'estil utilitzat per equipar-la.
En Joaquín obrin una nova via, al fons les boires deixen entreveure la Punta Esperanza.
La zona té moltíssimes possibilitats, especialment per a petits sectorets de vies d'un llarg com el que vam visitar. En Joaquín i companyia estan ben motivats a continuar amb el seu desenvolupament, seguint amb aquest estil d'utilitzar l'autoprotecció sempre que sigui possible.
En Bolo escalant una bonic diedre de 25 metres i 6a+.
Marxem sense escalar a l'Ameal de Pablo, que després d'haver escalat al seu contrafort, promet i molt; una bona excusa per una altre visita.
Tot i no tenir parets molt grans, la zona em va agradar molt i l'escalada també, així que us recomano que hi feu una visita!!!
Ameal de Pablo, Risco Moreno i Punta Esperanza.
En Joaquín, Bolo i personal del refugi Elola ens van tractar molt bé, agrair-los doncs la seva hospitalitat i animar-los a que segueixin desenvolupant i cuidant la zona, tal i com ho estan fent.
De cara a mitjans de Setembre estan organitzant una trobada, per donar a conèixer les noves vies i les possibilitat del circ en general, una bona excusa per descobrir aquest bonic indret.
Trobareu tota la informació aquí: http://www.refugioelola.com/?page_id=103

EL ESCUDO - Circo de Gredos

La Laguna Grande
Després d'un dia de relax fem cap al Circo de Gredos, on ens esperen en Joaquín Gracia i en José Manuel Palacios (Bolo), uns amics de la Laia coneixedors i incansables aperturistes de la zona.

Altre cop les motxilles ben carregades i una bona caminada de dues hores i mitja, aquest cop més suau i en un entorn d'alta muntanya espectacular.
Boniques vistes del circ des del coll de Los Barrerones.
Arribem al refugi Elola passat el migdia, encara tenim tota la tarda per escalar alguna paret propera a la Laguna Grande. En Joaquín ens recomana la paret de El Escudo, a 15 minuts del refugi, on hi ha vies d'uns 100m tant clàssiques com de tall més esportiu.
Paret de El Escudo. RIP(vermell), Más adelante más(blau).
Escalem primer la via RIP (100m 6b M1+), totalment equipada, ara amb parabolts inox. Tres llargs d'adherències i escalada tècnica condueixen al mur final. Aquí l'escalada canvia, oferint moviments més atlètics per superar el vertical tram final de la paret.
Escalant el segon llarg.
El mur final dona cert ambient a l'escalada.
Dos llargs ràpels ens porten a peu de via on, engrescats per la qualitat del granit i la tranquil·litat del lloc, ens tornem a encordar per escalar la via Más adelante más (100m 6c+ M1+).
Boniques vistes... bon ambient!!
Igual que en l'anterior, primera part ajaguda amb algun tram d'adherències de ciència ficció, i mur vertical al final. Últim llarg especialment guapo, placa vertical amb franques regletes que ens faran estirar de debò!! Seguidament bonica fissura de dits on caldrà col·locar alguna assegurança... genial!!
La Laia recuperant el segon llarg.
Sense ser unes vies especialment remarcables, la qualitat del granit i el bonic ambient on es desenvolupen les fan del tot recomanables. Només ens caldrà un petit joc de friends petits/mitjans i cintes express. Es pot rapelar per la via RIP amb una corda de 70 metres.
Començant el magnífic mur de l'últim llarg.
Nosaltres vam escalar al sol, amb l'airet que corria varem estar molt bé. La paret però està a l'ombra fins les dues del migdia, oferint la possibilitat d'escalar amb la fresca del matí i gaudir d'aquest bonic lloc banyant-nos a les magnífiques gorgues a la tarda.


A la dreta, les últimes llums il·luminen el nostre objectiu pel proper dia: Ameal de Pablo.

dimecres, 7 d’agost del 2013

GALAYOS

TORREÓN DE LOS GALAYOS


Vistes immillorables des del refugi.
La proposta de la Laia en un principi no em va fer gaire gracia, a finals de Juliol al centre d'Espanya... quina calor!!! Però de fet és l'època per escalar a la zona de Gredos i a mi m'esperen quatre setmanes treballant a Madrid. Així que varem passar una setmana escalant per les parets d'Àvila, gaudint de seu granit i magnífics paratges.
La Laia disfrutant del vertical diedre final.
Una primera estada de dos dies a Galayos em posa les piles després d'un meset sense tocar roca, i em recorda el què és escalar en granit.
Ambient a la reunió abans del cim.
Després de les dues hores i mitja de caminada fins al refugi Víctory, ens decidim per escalar una clàssica al Torreón de Galayos, la Underground/Malagón. Bonica consecució de fissures i diedres per una de les línies més evidents de la cara Oest d'aquesta emblemàtica agulla.
Cim!!!

Escalada clàssica al més pur estil, només trobem alguns pitons a la via, així que cal dur un bon grapat de friends. El reduït espai del cim del Torreón ofereix un bon ambient i unes vistes privilegiades.

Des d'aquí un ràpel pel vessant Nord ens condueix a la Repisa de la Flores d'on baixarem caminant.


PEQUEÑO GALAYO


Primer llarg del diedre Jerónimo López.
Després del vertical ràpel del Torreón, aprofitem les hores de llum que ens queden per escalar la cara Est del Pequeño Galayo. Ens recomanen el diedre Jerónimo López. Aquí la roca està més bruta i en molts trams té uns líquens gegants!!
Boniques vistes arribant al collet del Pequeño Galayo.
Amb dos llargs arribem al coll que ens permet baixar caminant pel vessant Nord. La via està bé per acabar de fer el dia, però no és cap meravella...

PUNTA MARÍA LUISA


La bonica línia de la via Durán/Piñón.
Em deixo seduir pels comentaris de l'article de la Desnivel i l'endemà fem cap a la Punta María Luisa, la via escollida: Durán/Piñón. Segons el mencionat escrit via excepcional, la veritat es que la línia de diedres fins i vertical promet.
Superant el desplomet que porta la còmode xemeneia del primer llarg.
Igual que en la via que varem fer al Pequeño Galayo, aquí també hi ha líquens en gran part del recorregut, donant més inseguretat als típics passos d'oposició en el diedres.
La prometedora fissura de mans desplomada resulta ser al sortir d'aquest...
La via és molt guapa i a mi em va semblar difícil pel grau que l'hi donen a l'esmentat article. La sortida de la primera reunió em va semblar una mica exposada ja que és difícil d'assegurar i només entren peces ben petites com l'alien negre o tasconets... em sembla que tant la Laia com jo vam passar uns moments de tensió... Vaig decidir partir el llarg per refrescar el coco en una còmode lleixa, després del canvi de diedre. Diedre molt guapo i exigent.

Segons la ressenya el quart llarg té una fissura de mans desplomada de 6c, i jo amb aquella il·lusió!! Doncs bé, la fissura de mans hi és però un com ja s'ha superat el desplom, que per cert no vaig encadenar; empotraments difícils i incòmodes en fissura oberta. El llarg és molt guapo!! Faig reunió després de la fissura restant així un còmode llarg fins al cim de la Punta.

dilluns, 5 d’agost del 2013

CURS D'AUTORRESCAT - Juny 2013


A finals de juny vaig impartir un curs d'autorrescat a un grup de quatre noies a Vilanova de Meià. Varem distribuir el curs en dos dies consecutius, per tal de poder introduir nous conceptes i maniobres el primer dia; i practicar-les en un terreny real el segon.




El primer dia vam treballar a la còmode zona del Contrafort de la Roca del Arcs. Allà les cursetistes van aprendre les maniobres bàsiques de l'autorrescat, així com nous nusos i les van poder aplicar en un ambient molt segur i controlat.



L'endemà introduïm algunes dificultats a les maniobres, ens situem a la Paret de Zaratustra i allà realitzem algunes situacions de rescat aplicades a una escalada de paret. Aquí caldrà afrontar-se a desploms, flanquejos, longituds de corda més llargues i tot això amb cert ambient!!




A la tarda varem tornar a la zona del contrafort de la Roca del Arcs, allà varem aprendre diferents maneres d'ajudar a un segon de cordada. Encara vam tenir temps de seguir practicant amb els ràpels assistits.





Un parell de dies molt ben aprofitats!! Gracies a les cursetistes per la bona participació!!